Benvinguda

En aquest blog explicaré de manera molt resumida l'aparell respiratori de les persones. Presentaré l'anatomia (les parts que té), la ventilació pulmonar i els volums respiratoris, l'intercanvi de gasos i les malalties més comunes de l'aparell respiratori.

0.Introducció: perquè respirem?

Perquè les nostres cèl·lules puguin obtenir l'energia dels nutrients, els han de sotmetre a un seguit de reaccions químiques, en moltes de les quals és necessària la participació de l'oxigen (O2). Com a resultat d'aquestes reaccions es produeix diòxid de carboni (CO2), un gas quasi tòxic que passa a la sang i que s'ha d'eliminar.

L'aparell respiratori fa l'intercanvi de gasos (rep oxigen i treu diòxid de carboni).

1.Anatomia: parts que té l'aparell respiratori

1.    Orificis nasals: són dos orificis que comuniquen l'exterior amb les finestres nasals, a l'interior de les quals hi ha uns pèls que filtren l'aire i unes glàndules secretores de moc que retenen la pols i humitegen l'aire.
2.    Fosses nasals: són dos àmplies cavitats situades sobre la cavitat bucal. En el seu interior presenten uns replecs anomenats cornets, que frenen el pas de l'aire, afavorint aixi la seva humidificació i escalfament.
3.     Faringe: conducte d'uns 14cm que permet la comunicació entre les fosses nasals i la cavitat bucal, l'oïda mitjana (a través de les trompes d'Eustaqui), la laringe i l'esòfag.
4.   Boca:  permet l'entrada d'aire però sense el filtrat de pols i la humidificació que proporcionen les fosses nasals.
5.     Llengua: aquest òrgan estreny l'aliment contra el paladar per introduir aliments.
6.     Epiglotis: és una llengüeta que quan es empesa per un bol alimentari s'abat sobre la glotis tancant-la i impedint així que l'aliment s'introdueixi dintre de la tràquea. 
7.     Laringe: és un curt conducte d'uns 4cm de longitud que conté les cordes vocals.
8.    Cordes vocals: són dos replecs musculars i fibrosos que hi ha a l'interior de la laringe. L'espai que hi ha entre elles es denomina glotis i dóna pas a la tràquea. Constitueixen l'òrgan fonador dels humans.
9.    Cartílag tiroide: és el primer cartílag de la tràquea. Està més desenvolupat en els homes. En aquests provoca una prominència en el coll denominada la nou del coll i una veu més greu.
10.     Esòfag:és un conducte de l'aparell digestiu que es troba darrera de la tràquea.
11.    Tràquea. Conducte d'uns 12cm de longitud i 2cm de diàmetre, constituït per una sèrie de cartílags anulars tancats per darrere per fibres musculars, per a evitar així frecs amb l'esòfag quan per aquest passen aliments.
12.         Pulmons. El dret té tres lòbuls i l'esquerre només dos.
13.    Artèria pulmonar. Conté sang pobra en oxigen i rica en diòxid de carboni que es mou des del cor cap als pulmons.
14.      Vena pulmonar. Conté sang rica en oxigen i pobra en diòxid de carboni que es mou des dels pulmons cap al cor.
15.      Músculs intercostals externs. Són els que aixequen les costelles per augmentar el volum de la cavitat toràcica i així produir la inspiració.
16.        Costelles
17.     Pleures. Són dues membranes que envolten els pulmons. L'espai que hi ha entre elles està ple de l'anomenat líquid pleural. La seva finalitat és evitar el frec entre els pulmons i les costelles.
18.     Cavitat toràcica. És la cavitat formada per les costelles i l'estèrnum on s'allotgen els pulmons.
19.         Bronquis. Són els dos conductes en els que es bifurca la tràquea
20.    Bronquíols. Són les ramificacions dels bronquis. Les últimes ramificacions originen els anomenats capil·lars bronquials que finalitzen en els sàculs pulmonars, que són cavitats amb nombroses expansions globoses denominades alvèols pulmonars. Considerant els dos pulmons hi ha uns 500 milions d'alvèols.
21.    Alvèols pulmonars: sac petit on hi ha l’intercanvi de gasos entre. Hi entre la sang i aire. L’intercanvi de O₂ i CO₂ es produeix allà on hi ha més pressió on hi ha menys.
22.        Cavitat cardíaca. És on s'allotja el cor.
23.    Diafragma. És tracta d'una membrana musculosa que durant la inspiració descendeix permetent la dilatació pulmonar i durant l'espiració ascendeix afavorint el buidatge dels pulmons.

2.La ventilació pulmonar: volums respiratoris

La ventilació pulmonar és el procés per mitjà del qual l’aire atmosfèric entra fins a l’interior dels pulmons i després surt dels pulmons a l’atmosfera.

Els moviments d’entrada i de sortida d’aire que es produeixen en la ventilació són provocats per les variacions de volum que experimenten els pulmons, a causa, principalment, de l’acció de dos tipus de músculs:

•  Diafragma: és un múscul que es troba per sota dels pulmons, i separa el tòrax de l’abdomen. El moviment ascendent i descendent del diafragma fa que variï la capacitat de la caixa toràcica, on estan situats els pulmons, i que es duguin a terme els moviments respiratoris.
• Músculs intercostals: són els que uneixen unes costelles amb les altres. Quan aquests músculs es contrauen i es relaxen, mouen les costelles i fan que variï el volum dels pulmons.

Volums respiratoris:

• Volum corrent (VC). És el volum d'aire que normalment entra en una inspiració o surt en una expiració. En els humans es o,5 litres
• Volum de la reserva inspiratòria (VRI). És el volum d'aire que entra de més en una inspiració forçada. En els humans és 3 litres.
• Volum de la reserva expiratòria (VRE). És el volum d'aire que surt de més en una expiració forçada. En els homes és 1 litre.
• Capacitat vital (CV). És el volum d'aire que es pot expirar després d'una inspiració forçada. Equival a la suma dels tres anterior volums (VC + VRI + VRE = CV). En els humans és 4,5 litres.
•  Volum residual (VR). És el volum d'aire que sempre resta a l'interior del pulmons. En els humans és de 1,5 litres.
• Capacitat pulmonar total (CPT). És la màxima quantitat d'aire que poden acollir els pulmons. En els humans són 6 litres.
  

3.Intercanvi de gasos

• Inspiració: en ella els músculs intercostals externs es contrauen i pugen les costelles i l'estèrnum, el diafragma descendeix. Tot i aizò augmenta la capacitat de la caixa toràcica, provocant que els pulmons es dilatin i entri aire ric en O2.
• Intercanvi de gasos: en ella l'aire ric en O2 arriba fins els alvèols pulmonars, a les parets dels quals són tan fines que permeten l'intercanvi gasós. Com que estan recoberts de fins capil·lars sanguinis que contenen sang carregada de CO2 i pobre en O2, el CO2 passa a l'interior dels alvèols i l'O2 passa a la sang, això passa per unes qüestions de pressions de l'aire.
• Expiració. En ella els músculs intercostals externs es relaxen i les costelles i l'estèrnum baixen, i el diafragma ascendeix. Tot això disminueix la capacitat de la caixa toràcica, provocant que els pulmons es contreguin i, per tant, que surti aire ric en CO2.
  
  

4.Malalties que afecten a l’aparell respiratori

Malalties	Causes	Conseqüències/símptomes	Tractament
Sinusitis	bacteris, fongs virus, al·lèrgia o autoinmunitat	inflamació dels sins paranasals, mal de cap o migranya. Dificultat per respirar.	Anar al metge: antibiòtic, antiviral o antiestamínic.
Amigdalitis	Virus o bacteris (és molt contagiosa)	inflamació d'una amígdala palatina o ambdues (costat de la gola), mals de caps i costa respirar
Faringitis i laringitis	Virus o bacteris	inflamació difosa la mucosa de la faringe, sol anar acompanyada d'amigdalitis.	Antibiòtic, antiviral o antiinflamatoris
Asma bronquial	Causes al·lèrgiques (pol·len, àcars, pols, etc.),  un exercici físic intens o a infeccions respiratòries	Estrenyiment temporal dels conductes respiratoris, dificulta la respiració, provoca dèficit d’oxigen en els teixits, tens tos, sensació de manca d’aire i un xiulet en respirar	Presa de broncodilatadors, glucocorticoides inhalats, etc
Pneumònia	Virus, bacteris, fongs, etc.	Trastorn inflamatori del pulmó, tens tos, dolor toràcic, febre i dificultats per respirar.	Antibiòtics o antivirals, repòs, ingestió freqüent de fluids, etc.
Refredat/grip	Virus	Infeccions contagioses de les vies respiratòries, et trobes cansat, esternuts, producció abundant de moc i irritació al coll (grip: dolors musculars, calfreds i febre)	Es poden curar soles, però si vols pots prendre antibiòtics per que la recuperació sigui més ràpida-
Tubercolosi	bacteri	Destrueix el teixit del pulmó. Pot afectar altres parts del cos, com ara el cervell o els ronyons. Si no es tracta pot ser mortal.	Antibiòtic, i en cas greu operació.