1.Anatomia: parts que té l'aparell respiratori

1.    Orificis nasals: són dos orificis que comuniquen l'exterior amb les finestres nasals, a l'interior de les quals hi ha uns pèls que filtren l'aire i unes glàndules secretores de moc que retenen la pols i humitegen l'aire.
2.    Fosses nasals: són dos àmplies cavitats situades sobre la cavitat bucal. En el seu interior presenten uns replecs anomenats cornets, que frenen el pas de l'aire, afavorint aixi la seva humidificació i escalfament.
3.     Faringe: conducte d'uns 14cm que permet la comunicació entre les fosses nasals i la cavitat bucal, l'oïda mitjana (a través de les trompes d'Eustaqui), la laringe i l'esòfag.
4.   Boca:  permet l'entrada d'aire però sense el filtrat de pols i la humidificació que proporcionen les fosses nasals.
5.     Llengua: aquest òrgan estreny l'aliment contra el paladar per introduir aliments.
6.     Epiglotis: és una llengüeta que quan es empesa per un bol alimentari s'abat sobre la glotis tancant-la i impedint així que l'aliment s'introdueixi dintre de la tràquea. 
7.     Laringe: és un curt conducte d'uns 4cm de longitud que conté les cordes vocals.
8.    Cordes vocals: són dos replecs musculars i fibrosos que hi ha a l'interior de la laringe. L'espai que hi ha entre elles es denomina glotis i dóna pas a la tràquea. Constitueixen l'òrgan fonador dels humans.
9.    Cartílag tiroide: és el primer cartílag de la tràquea. Està més desenvolupat en els homes. En aquests provoca una prominència en el coll denominada la nou del coll i una veu més greu.
10.     Esòfag:és un conducte de l'aparell digestiu que es troba darrera de la tràquea.
11.    Tràquea. Conducte d'uns 12cm de longitud i 2cm de diàmetre, constituït per una sèrie de cartílags anulars tancats per darrere per fibres musculars, per a evitar així frecs amb l'esòfag quan per aquest passen aliments.
12.         Pulmons. El dret té tres lòbuls i l'esquerre només dos.
13.    Artèria pulmonar. Conté sang pobra en oxigen i rica en diòxid de carboni que es mou des del cor cap als pulmons.
14.      Vena pulmonar. Conté sang rica en oxigen i pobra en diòxid de carboni que es mou des dels pulmons cap al cor.
15.      Músculs intercostals externs. Són els que aixequen les costelles per augmentar el volum de la cavitat toràcica i així produir la inspiració.
16.        Costelles
17.     Pleures. Són dues membranes que envolten els pulmons. L'espai que hi ha entre elles està ple de l'anomenat líquid pleural. La seva finalitat és evitar el frec entre els pulmons i les costelles.
18.     Cavitat toràcica. És la cavitat formada per les costelles i l'estèrnum on s'allotgen els pulmons.
19.         Bronquis. Són els dos conductes en els que es bifurca la tràquea
20.    Bronquíols. Són les ramificacions dels bronquis. Les últimes ramificacions originen els anomenats capil·lars bronquials que finalitzen en els sàculs pulmonars, que són cavitats amb nombroses expansions globoses denominades alvèols pulmonars. Considerant els dos pulmons hi ha uns 500 milions d'alvèols.
21.    Alvèols pulmonars: sac petit on hi ha l’intercanvi de gasos entre. Hi entre la sang i aire. L’intercanvi de O₂ i CO₂ es produeix allà on hi ha més pressió on hi ha menys.
22.        Cavitat cardíaca. És on s'allotja el cor.
23.    Diafragma. És tracta d'una membrana musculosa que durant la inspiració descendeix permetent la dilatació pulmonar i durant l'espiració ascendeix afavorint el buidatge dels pulmons.