3.Intercanvi de gasos

• Inspiració: en ella els músculs intercostals externs es contrauen i pugen les costelles i l'estèrnum, el diafragma descendeix. Tot i aizò augmenta la capacitat de la caixa toràcica, provocant que els pulmons es dilatin i entri aire ric en O2.
• Intercanvi de gasos: en ella l'aire ric en O2 arriba fins els alvèols pulmonars, a les parets dels quals són tan fines que permeten l'intercanvi gasós. Com que estan recoberts de fins capil·lars sanguinis que contenen sang carregada de CO2 i pobre en O2, el CO2 passa a l'interior dels alvèols i l'O2 passa a la sang, això passa per unes qüestions de pressions de l'aire.
• Expiració. En ella els músculs intercostals externs es relaxen i les costelles i l'estèrnum baixen, i el diafragma ascendeix. Tot això disminueix la capacitat de la caixa toràcica, provocant que els pulmons es contreguin i, per tant, que surti aire ric en CO2.